Rentem i estenem la roba per una qüestió bàsica d’higiene. Estenem la roba neta al vent, que s’airegi; al sol, que s’eixugui. El fet d’estendre-la també fa que l’exposem a la mirada de tothom, que pot veure la nostra roba més íntima o, fins i tot, aquelles taques que no marxen mai. No l’estenem mai a la façana principal per no ofendre l’estètica del paisatge urbà. Antigament, però, la roba es rentava davant de tothom. Primer, a l’aigua corrent del riu. Després, al safareig públic, on també s’hi feia bugada de la gent i de la vida. Del safareig en va sortir  el xafardeig, deliciosa deriva.

Aquest bloc és el meu estenedor. Hi estenc la meva roba, els meus pensaments i els meus sentiments, i els exposo al vent, al sol i a la vostra mirada. Té un punt de safareig i un punt de xafardeig. Penseu, però, en el sentit figurat. Quan hi ha algú que no volem que ens escolti, diem que hi ha roba estesa. Si això últim no us preocupa, no cal que porteu sabó.